Disseté dia: De Monte do Gozo a Santiago de Compostela

Avui tenia previst dormir fins que el cos em digues prou i anar ben descansat a fer les paus amb el clero però, a les 6 del matí, el peregrí més matiner a anat a dutxar-se deixant-se el mòbil amb la alarma sonant cada 10 minuts. Càgum!! Bé, aprofito per esmorzar tranquil·lament a la cuina amb l'Alexandre, un home de Santa Perpetua que porta dos dies a l'alberg perquè ja té el bitllet reservat de fa dies i ha arribat abans de temps, així que el principi del dia s'arregla una mica, parlant de les experiències que respectivament em tingut. Preparo la Jaca i clar, baixar amb la bici és un moment. Fins i tot avanço el peregrí matiner així que arribo a la catedral que encara està tancada.

Com els hobbits, em foto un segon bon esmorzar i em dirigeixo a l'oficina de informació del peregrí, on despatxen les composteles com si fos un Pan`s & Company. A peu, en bici o en cavall...? El francès, el del nord, el primitiu...? Motius religiosos, espirituals o esportius...? Agafo la meva compostela-combi-superplus i me'n vaig cap a la catedral. Faig cua per abraçar l'apòstol sense gaire il·lusió; la burocràcia té aquestes coses. Quan em toca li dono gràcies per arribar a Santiago sense haver punxat. Al costat, d'amagatotis, hi deixo el paquet de tabac. I per tercer li demano un desig (no material) que no us explicaré perquè sinó no es compleixen. Per què si us hagués dit que no havia punxat ho hauria fet el mateix dia, però en canvi els desitjos no es poden dir perquè sinó no es compleixen? Ja està. I ara? Surto per l'altra porta i vaig a veure les restes de'n Santiago que queden just a sota. De lluny i a saber si ho son... A més no s'hi poden fer fotos. Voltant per la catedral i hi veig una estàtua que em recorda que hauria de començar a pensar en tornar a casa.

Després de 17 dies en bicicleta, de no dormir mai al mateix llit, ja en tinc ganes. Faig una volta pel centre buscant connexió i passo una altra vegada per la catedral, ara ja amb més moviment.

Buscant per companyies barates trobo un vol per a vespre, així que hauré de pensar que faig amb la Jaca. Per cinquanta euros la puc enviar, amb alforges i tot, a través de una companyia de missatgeria. Com que gairebé és migdia i queda poc temps, aprofito per seure en una terrassa a menjar una mica d'empanada gallega, regada amb un Ribeira Sacra que m'havien recomanat en Nico i en Ramón. S'acaba el viatge i, abans de dirigir-me cap a l'aeroport, passejo sol sense la meva companya, la Jaca, pels raconets d'aquesta ciutat preparada per al peregrino. Penso en que m'ha aportat aquest viatge; racons, personatges, inclemències del temps, situacions estranyes i divertides, moments màgics... però espiritualment, la veritat, encara no ho sé. Deixeu-me que ho paeixi i d'aquí uns dies us ho dic. Gràcies per seguir el meu camí i animar-me amb els vostres comentaris. Als moments de feblesa, perquè n'he tingut uns quants, m'han anat molt bé. I us dic per última vegada bona nit, peregrins... Que tingueu un bon camí...