Desé dia: De puente de Vilarente a León

Esmorzem plegats a la Katrin, compartint com bons germans el que tenim. Jo poso el muesli i ella les madalenes. Ens acomiadem perquè ella se'n va però jo m'haig de quedar a preparar la Jaca. Amb la calma, avui no tinc cap pressa, només faré 13 quilòmetres perquè em vull quedar a León per veure, amb tranquilitat, la catedral. La de Burgos me la vaig perdre per arribar massa tard i aquesta m'han dit que té uns vitralls que valen la pena, així que amb velocitat de passeig començo a tirar. El camí no és gaire maco i quan arribo a León tot està tancat. Pels terres hi ha les restes d'una festa; vidres, pixats, ampolles de botellón (o ampollón?) mig buides... Resulta que a Castellà i Lleó, per Sant Jordi, és la festa de la comunitat i ahir ho van celebrar. Arribo massa d'hora i l'alberg encara està tancat així que m'acosto cap a la catedral per fer un cafeto pels voltants. Tenia raó en Lluís; val la pena.

Més tard, quan obrin, hi entraré. Vaig a l'alberg i, una mica avergonyit, soc dels primers. Es que quiero ver la catedral que me han dicho que es muy bonita, m'excuso. No em dutxo perquè ni he suat, però si em canvio. No és qüestió de anar tot el dia amb les malles posades. Fent una volteta pel centre trobo una fira del llibre i a l'edifici de darrere hi ha una estatua de Sant Jordi.

Miro a la guia de la ciutat que he agafat a l'alberg i resulta que és un edifici de Antoni Gaudí que va fer per una família de catalans que vivia a la ciutat.

Tot plegat fa que encara tingui més nostàlgia del que m'estic perdent a casa. Em passo el dia fent el turista fent la tira de fotos del centre fins l'hora de dinar.

Busco algun lloc però tot és molt car. De 12 euros per menú no baixa, així que acabo dinant en un restaurant kurdistaní que és semblant al turc però més bo. Per la tarda més turisme i, per fí, entro a la catedral. És la millor hora. La llum entra per el vitrall de la façana i fa que tota la nau quedi il·luminada amb tons vermellosos. Al radera, els vitralls son de tons blavosos i la sensació és més freda però igual de espectacular.

Faig un parell de males fotos fins que un vigilant em crida l'atenció. No se pueden hacer fotos, em diu, no has visto el cartel? Uot? li dic jo, fent-me el guiri. No fotos!! Aaaahhh.... Oquei!! Gut, gut... i m'escaquejo. Surto cap a fora i em dirigeixo cap una zona que uns ciclistes valencians, que vaig coneixer pel camí, em van aconsellar. La zona humeda es deia. I realment va ser un bon consell. Per 50 o 60 centims, got de vi i tapa. Tres o quatre (o potser cinc?) i cap a l'alberg, encara més nostàlgic. Arribo allà i l'hospitalera em diu que van a fer la "oración del peregrino" i jo, amb la sang del senyor a les venes, vaig i m'hi apunto. Ens porten a un convent de monges que hi ha al costat i després de aixecarnos i sentarnos varies vegades, i unes cançonetes a cor de les monges, me'n vaig cap a dormir, al·lucinant amb tot plegat.

Quin dia més estrany!! Bona nit peregrins..... espero no llevar-me amb ressaca...