El camí es pot començar des de molts llocs; Somport, Roncesvalles, Urquera, des d'on es vulgui. Hi ha gent que el comença a París, d'altres a Roma. Jo l'he començat des de Jaca, però realment on el comences és al sortir de casa. La bici i jo vam pujar al tren a l'estació de Mataró direcció a l'estació de Sants. Al tren de rodalies tothom fa cara d'adormit i mala llet, i es que després de les festes de Setmana Santa a ningú li fa il·lusió pujar al tren. Menys a mi. Il·lusió i cangueli, no us vull enganyar. La il·lusió es fa més petita quan un cop a Sants em diu la senyora de la finestra que no puc pujar la bici sinó és en un tren amb llit. El cangueli creix. Els busos direcció a Saragossa surten des de l'estació del Nord així que agafo la Gran Via i en deu minuts em planto allà. A la bici no li agrada perquè li haig de desmuntar la roda de davant, i així tota plegada comencem el viatge. Barcelona - Saragossa. Saragossa - Jaca. Un cop arribem la desembalo, li munto la roda i cap a buscar l'alberg del peregrino. No em puc inscriure fins que tingui la Credencial del Peregrino. Càgum. Corrents cap a l'esglesia a veure si trobo el capellà. Sí, sí que hi és, però està fent catequesi. Vaig a fer una volteta i a buscar un lloc per a conectar-me. Res; a tot Jaca no hi ha connexió. Ja ho faré demà.
Amb la credencial segellada vaig cap al alberg i allà conec en Brais i la Iria, una parella que venen de Pontevedra també en bici i que estan a punt de separar-se en aquest punt. Ella torna cap a casa i ell se'n va fins a Croacia. Pecador, penso, l'has d'haver fet molt grossa. Amb tot això ja és l'hora de sopar i em dirigeixo al carrer a buscar un bar on facin el Barça. Miro la primera part tot menjant i la segona l'escolto a la ràdio ja que l'alberg tanca a les deu. Això em fa dormir distret sense pensar el que m'espera demà. Bona nit, peregrí....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada