Nové dia: De Carrion de los Condes a Puente de Villarente

Em llevo aviat amb la gallega cagant-se en les monges per la calefacció. Ja preparat vaig a esmorzar al bar España, on ahir vaig sopar, per aprofitar la connexió wi-fi que hi ha i així poder escriure una mica. Entre una cosa i l'altra m'entretenc una mica i surto tard del bar. Potser és la mandra que em fa la tundra castellana que m'enganxa el cul al seient. La veritat es que és el troç més aburrit que hi ha en tot el camino però ajuda a descansar les cames. Així que li fotaré canya per passar aquest tram ben ràpid.

El camí està ben senyalitzat i en un moment em planto a Sahagún, ja a la provincia de Leon.

Una pujadeta torrida fins El Burgo Ranero em fa passar per pobles on les cases son fetes de palla i fang. A la dreta, a l'oritzó, els Picos de Europa nevats que contrasten amb les terres resseques.

Al davant planes i més planes. A l'esquerra el sol que em crema deixant-me al braç la marca del camionero. I a l'esquena 525 quilometres em separen del punt de sortida. Passant Mansilla de las Mulas arribo a Puente de Villarente, a 13 quilòmetres de Leon. Allà, després del ritual, la Katrin em convida a menjar uns macarrons que està cuinant. És una estudiant alemana de diseny gràfic que, amb l'excusa del projecte de fi de carrera, fa un reportatge del camí de Sant Jaume. No és extrany perquè entre els ranquing de nacionalitats que fan el camí son els segons després dels francesos. Els espanyols son els tercers (ho vaig llegir en una revista jacobea a Burgos). El alberg és privat i el porta una família molt ben parida que, quan tothom és a dormir, em conviden a fer uns xupitos d'orujo amb ells. Acepto perquè demà vull passar el dia a Leon, que és molt a prop, i no tin pressa. M'han dit que la catedral és maquíssima i, com que la de Burgos no la vaig poder veure per dins, aquesta no me la vull perdre. I així, amb el nas vermell i una mica de nostalgia, me'n vaig a dormir. Demà és Sant Jordi, una diada que m'agrada molt i que no podré disfrutar amb vosaltres. Bona nit, peregrins....