Quart dia: De Monreal a Lizarra

Em desperto amb els alemanys que continuent fotent merder quan es lleven. Començo a preparar Jaca amb el ritual matiner quan baixa, coix però ràpid, en Paco. Musha cantidá, diu entrant al lavabo. Amb la bici a punt, surt en Paco més tranquil i en acomiadem. Buen camino!! Buen camino, li responc. I reprenc el viatge.

Pedalo fins a Puente la Reina on paro per menjar una mica i aquí, com que s'ajunta amb el camí francés, es veu més moviment de peregrins. També es veu molt més turistic amb botiguetes que venen des de la típica petxina del peregrí fins a "chorizo del peregrino" i coses per el estil. Vaig avançant gent de tot arreu; francesos, anglesos, alemanys, 4 japonesos que més endavant, al refugi de Lizarra coincidirem a la mateixa habitació. El camí és dur, té molts desnivells però molt bonic i convida a distreure't mirant el que t'envolta. Tant és així que, sortint de Carauqui, baixava per una calçada romana molt ben conservada que s'acabava de cop perquè el pont no ho estava tant de conservat.

Un susto i prou.

Una paradeta més a Villatuerta per fer un mos i continuo cap a Lizarra on, un altre vegada faig el ritual de desmuntar la bici i dutxar-me. També faig una rentadora ja que a l'alberg, per 3 euros, pots fer servir la rentadora i per 2 la secadora. Polit i amb roba neta. Com nou!! Allà conec a l'Aranzazu, la Aitziber i l'Iñaki. Tres ciclistes com jo que estan fent un troç del camino, però a un altre nivell. Ells diuen que no però segur que son uns màquines, van per feina. Anem a sopar plegats un "menú del peregrino" a un restaurant que hi ha al costat, amb Cola-cao i tot. Un luxe el sopar i haver-los conegut; bona gent. I a dormir d'hora que demà s'ha de matinar. Bona nit....