Seté dia: De Santo Doningo de la Calzada a Burgos

Explica la tradició que un matrimoni alemany amb el seu fill que anaven cap a Santiago, volien fer nit a Santo Domingo de la Calzada. Es van allotjar en un hostal on la noia que el portava es va enamorar del jove Hugonell (així es com es deia el guiri). A el fill no li interesava la noia, passava d'ella i això a la mossa no li va agradar. A la nit li va posar un calze de plata al seu equipatge i al matí, quan la família va reprendre el viatge, la noia ho va anar a denunciar a les autoritats. Per aquells temps robar estava penat amb la mort i quan van agafar el jove, directament el van penjar. Quan els pares es van quedar sols davant el cos penjat del fill, aquest els hi va dir que Santo Domingo sabia que no havia sigut ell i que li perdonava la vida. El matrimoni va anar corrents a explicar-ho al Corregidor i aquest, incredul, els hi va dir que el seu fill estava tant viu com el gall que estava a punt de menjar-se. Llavors el gall, ja cuit, es va aixecar i es va posar a cantar. Des d'aleshores a la Catedral de Santo Domingo hi ha un gall i una gallina. Per si mai es morissin tenen una parella de recanvi a l'alberg on vaig dormir. I va ser el gall el que ens va despertar a mi, als holandesos i soposo que a tots els peregrins. Em vaig rentar la cara, vaig preparar la Jaca i abans de marxar vaig anar a veure el gall.

BON DIA, CABRÓN!!! , li vaig dir a cau de cresta. No s'ho va prendre gaire bé i, com a gall que era, se'm va posar una mica xulo. Vaig passar de confrontar-me amb ell i, després de una café amb llet i unes torrades, vaig pujar a la bici per continuar el camí direcció a la coneguda internacionalment, població de Redecilla del Camino, ja a la provincia de Burgos, Castella i Lleó.

Passo per Belorado i abans d'arribar al alto de la Pedraja em trobo un monument custodiat per un corb.

Arribo a Atapuerca per un camí bastant enfangat que passa per un boscos, on esperes que d'entre els arbres et surti un diplodocus perseguit per homes primitius. Paro a la font del poble per descansar una mica i omplir les cantinplores. Ben fet perquè el alto, sense nom, que m'espera es imposible de fer en bici i l'haig de fer a peu arrossegant-la. A dalt hi ha una creu que els peregrins han aixecat amb les pedres del camí.

També hi han fet uns cercles que des del cel deuen ser impressionants. Després és tot baixada fins a Burgos. Si la entrada a Logronyo era lletja, la de Burgos és montruosa. Cinc quilòmetres de poligons industrials t'obren camí cap a un centre històric maquíssim. Val la pena. La catedral és espectacular.

Faig una volteta tranquila per el centre buscant l'alberg i per descansar les cames sense parar-les de cop. Avui he fet 75,4 quilòmetres i tinc por de haver-me passat. Trobo l'alberg al costat de la catedral i m'hi instalo seguint el ritual. Baixo, ja tot net i polit, i pregunto a l'entrada on puc anar fer unes morcilles burgaleses. L'alberguista no és el mateix que m'ha atès a l'arribar i, quan li pregunto, em respon en català on puc trobar les millors i més econòmiques. És en Lluis, un peregrí de Terrassa, que fent el camí uns anys enrera, al passar per l'alberg, va ompir una solicitut d'alberguista i s'hi va quedar.

Gracies a ell la meva estada a Burgos va ser immillorable. Després de les morcilles i un parell de gots de vi, vaig a dormir. I ho faig molt bé, ja que per 3 euros és un dels millor albergs que he estat de moment. Bona nit, que demà s'ha de continuar el camí....