Vuité dia: De Burgos a Carrión de los Condes

Surto de Burgos bastant tard, després de haver esmorzat amb l'Alberto i en Fabián; dos nois, també de Gasteiz que sembla que tingui presa. De fet sembla que tots el ciclistes que m'he trobat de allà en tinguin. Així que ja sabeu, mai us lieu a patades amb la gent de Gasteiz perquè teniu les de perdre. Ben dormit i ben esmorzat, passo per Rabé de las Calzadas. Que no us enganyi el fet de no coneixer el nom d'aquest poble; son gent intel·ligent. Saben d'idiomes.

Potser no de gramatica anglesa però la intenció hi és. Jo hi hagués posat una "j" al principi, crec que "jóspital" hauria quedat millor. Si mai hi aneu, us pot semblar que està deshabitat però jo he descobert el secret de Rabé.

Viuen sota terra, al estil del Fraggle Rock, on tot és festa i riures a dojo, segur. Continuo el camí pensat com serà la vida underground de la gent de poble i, així distret arribo a Hontanas on la gent, a part de saber idiomes i ser tecnologicament més avançats que nosaltres, son uns grans artistes

Potser sembla un plagi de l'estatua belga. Com que no vaig coneixer l'artista jo l'he titulat "Le Burgalenken pis". Continuo i, encara rient, passo per l'antic convent de San Antón.

El riure se m'oblida. Fa una mica de cosa passar per aquí sota i imaginar que al segle XIV aquestes parets acollien leprosos i malalts del foc de San Antón; una malaltia gangrenosa semblant a la lepra, molt comuna per l'Europa d'aquells temps. Sembla que encara sentis el moviment de la gent a munt i avall. Estic deixant Burgos i entrant a la plana palentina, creuant el riu Pisuerga al poble de Puente Fitero.


Poc es pot dir de aquestes terres, totes son iguals. Pocs desnivells i quilometres força aburrits em porten fins Carrion de los Condes on paso nit al convent de Las Hijas de la Caridad. Per la caritativa suma de 8 euros dormo en un dels pitjors llocs que he fet fins ara. La monja que em va cobrar, a més, em volia escatimar un euro més fent veure que me l'havia tornat de canvi. Sort de una gallega jubilada que amb la seva manera de parlar ens va fer riure a tots, parlant malament de les monges, perquè no engegaven la calefacció. Abans d'hanar a dormir, però, faig una volteta per el poble i acabo sopant uns xoricets fregits de la zona i mirant el Madrit amb els del poble. Molt fatxa tot plegat. Bona nit, peregrins, que demà sera un llarg dia per la plana palentina....