Sisé dia: De Logronyo a Santo Domingo de la Calzada

Llevar-te un diumenge al matí a Logronyo és impresionant, i més si ho fas tan d'hora com jo. Els carrers son plens de vi per terra, pixats i ampolles trencades, senyal que els comiats van anar com s'esperaven. Els de la neteja van amb les mànegues ruixant tot el que poden i van força amb compte a no mullar-me. Buen camino, em diuen, soposo que contents de que no hagués participat en el merder. Faig un café amb llet i començo a pedalar. La sortida de la ciutat és més agradable que la entrada. Després de una pujadeta passes per el parc de la Grajera on hi ha un llac.

Els logronyencs, logronyins, logronyesos... els de Logronyo que que fan vida sana, s'entrenen pel parc i en son uns quants; curiosa ciutat de contrastos. Després baixo fins a Navarrete i allà em compro una bossa de fruits desecats (figa, poma, prunes...) que em van de conya quan em baixa l'energia. A gairebé totes les esglesies que em trobo pel camí hi ha cigonyes així que m'entretenc una estoneta amb la càmera i espero que la de Navarrete, vergonyosa ella, m'ensenyi el seu més bon perfil.


Continuo la marxa fent el Alto de San Antón, on la gent a anat fent pilons amb pedres i fan distreure una mica la pujada. Passo per Nájera sense pena ni glòria.
A les afores de Azofra trobo una columna molt estranya que em crida l'atenció; és una pileta, en diuen, on la santa inquisició ajusticiava al infidels i els acusats de bruixeria.

Faig la foto i marxo corrents, no fos cas que els del poble vulguin recuperar antigues costums. Pujo fins a Cirueña i baixadeta fins a Santo Domingo de la Calzada. M'instalo a un alberg nou de trinca que fa només deu dies que funciona i que val la voluntat. Em dutxo i vaig a fer un menú del peregrino. Unes pochas a la riojana i un xurrasco que, amb una mica de vi de la Rioja, m'entra de conya. Vaig a fer una volteta pel poble, molt maco, i em sorprén que encara queden restes arqueològiques sense gaire interés per a mi però que soposo que per a ells sí.


Faig una mica el peregrí i cap al llit. Dormo en una llitera i, com és costum, em poso al llit de dalt. Els peregrins joves a dalt i els més grans a baix. Em toca un home anglès molt simpatic que em diu que fa una mica de soroll quan dorm. No és soroll, és com un tigre!! No puc!! No puc dormir!! Agafo el sac i vaig a una zona de sofàs que hi ha al pis de baix. Al cap de deu minuts baixen dos holandesos emprenyadíssims per el escandol. Comencem a imitar els roncs, brutals, del anglès i acabem rient molt. Bona manera de deixar el dia i començar a dormir. Bona nit peregrinzzzzz......